Tira milles...pura vida: Guatemala

Tot i que ja han passat uns dies, des de que vam estar a Guatemala intentarem fer memòria ( que ja costa ) i explicar una mica el què vam fer en aquest petit país, ja que els milions de seguidors del blog ens ho demanen a crits!!!!! Je je

Antigua: Ciutat colonial. Carrers empedrats, esglésies a cada cantonada, cases de colors de l'època de la Colonització Espanyola, però per sort encara queden arrels natives i pots veure les dones vestides de tots colors, amb els nens penjats a l'esquena, les iaies venent herbes i flors fresques en els mercats.

Llac Atitlán: És un llac que està envoltat de pobles bonics, nosaltres vam estar a Sant Pedro de la Laguna i en vam visitar algun altre, com Sant Marcos i Sant Pablo, en aquest últim hi feien una festa de poble, divertit, tot d'atraccions de fira, però una mica rudimentàries, petards i fins i tot com una processó on la gent anava vestida amb roba típica.

Llac Atitlán

El canari agafava un paper i era el teu destí

Iaia venent lliris

Chichicastenango: És un poble on hi ha un mercat molt important i molt conegut pels turistes, es troba a unes cinc hores amb bus des del llac Atitlán. Hi pots trobar tot tipus de fruites, mangos, aguacates, papayes, maracuya, melons, sindria, plàtans... A part d'una llarga llista de productes artesanals de la zona, roba típica, teles, samarretes, pantalons de ratlles (els típics hippies), moneders, bolsos, en fi, gairebé de tot el què es vulgui.

Flores: És un poble al nord de Guate, que es troba enmmig d'un llac, però s'hi pot accedir per una carretera. Des d'aquí vam fer una excursió d'un dia per visitar les ruïnes Mayes de Tikal, una de les més importants d'aquesta civilització. El seu gran encant és que es troben enmig de la selva

Ruines de Tikal al mig de la selva

Taràntula

Lanquin: Poblet situat al departament d'Alta Verapaz. Aquesta regió és famosa per l'activitat dels narcotraficants, la veritat és que ens feia una mica de por anar-hi, ja que pels diaris es parlava de la greu situació de la zona i fins i tot hi havia l'exèrcit americà per "controlar-ho". Un cop allà no vam veure ni un militar ni vam tenir la sensació de perill. En el bus vam conèixer un home francès amb el que vam estar tots els dies.

Vam visitar una cova plena d'estalactites i estalacmites i quan es va fer fosc van començar a sortir centenars de ratpenats, et passaven arran de la cara sense tocar-te en cap moment, una sensació força estranya.

Transports metropolitans de Lanquin

Semuc Shampey és un poble pròxim a Lanquin, per arribar-hi vam haver de pujar en una camioneta plena de gent. Tots anavem drets a la part del darrere on normalment s'hi posa la càrrega. En aquesta zona és freqüent utilitzar aquest transport degut a l'estat de les carreteres (moltes sense asfaltar), és divertit!!!. Vam anar fins a aquest poble per poder-nos banyar en un riu on hi ha unes piscines naturals d'aigua color turquesa.