dimecres, 29 de desembre de 2010

Des de Nicaragua...


 Feia dies que no escriviem res del nostre viatge, la veritat és que moltes vegades és difícil trobar el temps per fer-ho , tot i que sembli que tenim tot el temps del món, a part de que en alguns moments és fa complicat trobar internet.

Bé, l'última vegada que vam escriure encara estàvem a Costa Rica... uf si que n'han passat de dies i de coses... Ara ja estem a Nicaragua, de fet estem aquí des de fa uns vint dies.

Varem sortir de Costa Rica amb autobús direcció Peñas Blancas on hi ha la frontera amb Nicaragua. Quan arribes baixes de l'autobús i passes tots els controls caòtics de la frontera, ja que no hi ha cap punt d'informació enlloc, has de fer servir la intuïció. 

Un cop a Nicaragua vam agafar un autobús, tot i que en comptes d'un bus semblava una discoteca, la música a tope i la gent cridant: "sube la música y vámonos"... Al mateix dia vam agafar un ferry per arribar a la illa d'Ometepe, dins el llac Nicaragua o Cocibolca. Aquesta illa és una de les més grans del món  situada a dins d'un llac. Aquí vam visitar el volcà Concepción i Madera i vam donar la volta a l'illa amb una moto que vam llogar.

Foto tirada des de l'hospedatge al volcà Concepción.


Mare i fills pescant amb xarxa al llac Nicaragua.

              
Dos micus de cara blanca.









Mercat "El maldito"
Després d'uns cinc dies a Ometepe, vam anar a Granada, una de les ciutats colonials més importants de Nicaragua. Vam visitar alguns dels edificis colonials, un museu d'art pre-colombí, vam comprar verdura en el mercat "El maldito" i també vam sortir de festa amb un noi francès que ja haviem conegut a Ometepe.

La pensió era un forn de pa.


Un dels carrers de Granada.



Catedral de Granada.















A uns 15 Km de Granada hi ha la ciutat de Massaya, molt coneguda pel mercat d'artesania, on s'hi pot trobar  tot tipus d'hamacas, braçalets i collarets fets amb macramé, gerros, etc. Però el més interessant per visitar és el volcà Ndiri. Es tracta d'un volcà actiu del qual hi surten fumeroles continuament, un cop a dalt quan respires el fum sulfurós sembla que ofegui.

El cràter obert del volcà.
La Laura marejada dels gasos.





Actualment estem a Corn Island, a la part del Carib, per arribar-hi va ser una mica complicat ja que vam haver d'agafar una panga ( barrca petita ) per acostar-nos al litoral i llavors agafar un ferry per arribar a l'illa. El viatge va ser molt dur ja que feia molta mala mar i gairabé tothom estava vomitant, nosaltres ens vam estirar al terra durant les cinc hores del trajecte i vam poder aguantar bé!!
Vista d'un poble durant el trajecte amb panga.
Ara portem una setmana a l'illa, dormim en una caseta de fusta a davant del mar que ens surt molt bé de preu. La vida de l' illa gira al voltant de la pesca, hi ha moltes famílies que tenen pangues i surten a pescar llagostes, gambes, cargols de mar i peixos. Nosaltres estem a l'espera de quan tornen per poder comprar peix fresc.

La casa a on dormim.
                
                                                      

Pou d'aigua.



La veïna d'on dormim.
A casa nostra.

dijous, 2 de desembre de 2010

Quin espectacle!!!!

video

Nadie te quita lo bailao!!!


                                                                                                                                                                                                                

Ara fa uns deu dies que estem a Costa Rica i ja hem tingut una mica més de relació "con los ticos" , tot i que parlem la mateixa llengua costa una mica d'entendre'ls, perquè utilitzen moltes paraules diferents a les nostres.



Les comunicacions entre pobles són bastant dolentes, per fer un recorregut de uns 100 km pots tardar unes tres hores (amb autobús), el millor és marxar a les cinc del matí per poder arribar al destí de dia ja que aquí a dos quarts de sis de la tarda és fosc.
Ara estem a la platja, a Nosara, a la part del Pacífic estem amb una zona molt turística és un lloc on venen " los gringos" de vacances a surfejar i a fer ioga, nosaltres estem amb una casa de luxe amb piscina, cuina i un jardí tropical molt guapo. De bon matí sentim sorolls molt raros, però avui hem vist que eren els monos que van en zel.



Avui hem anat a platja Ostional a onze km de on estem ja que ahir ens van dir que estaven arribant tortugues a desovar, un cop allà la gent del poble ens deia que no en veuríem perquè solen arribar de nit però hem anat cap a la platja i hem començat a veure-les, n'hi havia moltes i veies ben bé com sortien del mar, entraven cap a la sorra uns vint metres i un cop a lloc començaven a fer un forat perfecte amb les potes del darrere, en uns vint minuts ja veies com treien els ous, després tapaven el forat i tornaven cap al mar.









dijous, 25 de novembre de 2010

La nostra aventura ja ha començat... Vam marxar fa tres dies de Girona cap Londres i en aquesta última ciutat vam passar-hi un dia sencer recordant vells temps, de quan l'Albert hi va viure.
                                                                                                                                                                                                                                     El següent dia vam agafar l'avió en direcció Miami, aquí n'hi ha la mostra:




...per fi ja hem arribat a Costa Rica, després d'estar d'avió en avió..d'aeroport en aeroport i amb vint-i-cinc hores sense dormir hem arribat a la capital, San Jose. A la gent d'aquí se'ls anomena els "ticos" ja que gairebé totes les paraules les fan acabar amb tico, chiquitico, baratico... La veritat és que fa molta gràcia sentir-los. De moment no hem vist massa res, la única foto que tenim és de la Plaza de la Cultura.