Cuba

Aquesta gran illa de 1.300 km de llargada se'ns va fer massa gran, ja que només teníem uns 20 dies i la veritat és que ens la imaginàvem molt més petita.

Des de Guatemala vam aterrar a l'Habana, per arribar al centre amb taxi era bastant car i vam intentar una opció diferent, la qüestió és que vam pujar amb un bicitaxi molt animat, que anava cantant cançons d'en Nino Bravo, Joaquin Sabina.... realment va ser arribar a un altre món molt diferent, aquí vam començar a veure el caràcter alegre dels cubans.

Vista de l'Habana des de " el morro "

Fins ara només havíem estat en països capitalistes i al arribar en aquest país se'ns obrien les portes a un sistema totalment diferent. La gent en general és molt simpàtica i oberta, en qualsevol cantonada en qualsevol bar et pots trobar una persona que et comença a explicar no només la seva vida sinó tot el funcionament del país, amb un nivell cultural molt alt, realment pots aprendre moltes coses.

" El reencuentro "

Un altre aspecte diferent en el país és que pots allotjar-te en cases particulars de cubans, cosa que fa que estiguis molt més en contacte amb ells i visquis més el seu dia a dia.

Després d'estar tres dies sols van arribar reforços des de Vic, en Josep i la Dolors. Ells també van poder experimentar això de viure en cases de gent del país, ja que tots els dies ens vam allotjar a cases particulars "casas arrendatarias".
Els dos primers dies vam estar a l'Habana, envoltats de cotxes del anys cinquanta, passejant tranquil.lament pel malecon, l'Habana vieja i altres racons. 

Passejant per l'Habana

Acostumats a buscar i rebuscar la millor oferta del mercat (almenys a Catalunya) ens vam adonar que aquí no hi ha competència entre empreses, ja que tot és de l'estat, o gairebé tot. Ho vam poder comprovar quan buscàvem un cotxe de lloguer. Els preus eren els mateixos en tota la ciutat, per nosaltres és sorprenent venint d'un país capitalista on la competència la tenim  en tots els àmbits.  

 

El següent pas va ser sortir de la ciutat i anar cap a Sta. Clara, lloc on hi ha enterrat el Che Guevara. Des de lluny ja es pot veure un monument dedicat a ell, per la lluita que va portar a terme en alguns països llatino-americans a favor de la seva alliberació.

Quan el perdiem estava a la plaça...

Remedios, és un altre poblet, més al sud de Santa Clara, té l'encant d'un poble colonial, els carrers empedrats, les cases de diferents colors, etc. Per altra banda aquí és un punt de partida per anar cap al Cayo Santa Maria. Quan vam arribar només ens hi voliem quedar a dinar, però llavors vam demanar algun lloc per dormir, i amb la panxa ben plena vam recorre unes quantes " casas arrendatarias" i la veritat és que si no els hi pares els peus amb els cubans i cubanes encara ara estariem prenent un cafè i xerrant de la vida, a la Dolors aquesta vegada la van superar, ja que parlaven més que ella... tot i semblar impossible.                                                                                               

viendo la vida passar...

Estàvem assentats en un cafè d'un poble anomenat Trinidad, semblava ser un dia molt especial per ells, ja que era el dia de Sant Valentí, tothom comprava roses de caramel per regalar-les. Observant el carrer veies un home recollint ampolles de vidre per poder guanyar algun peso, gent fumant uns puros eterns i els cubans i cubanes de la taula del costat amb les seves converses de fons.

Fent amigues...

Vam parlar amb la senyora, que portava la cartilla de racionament a les mans, ens explicava que aquesta cartilla els hi dóna el Govern, per poder anar a buscar uns aliments gratuïts  cada mes, arròs, pollastre, sucre...

Casa de Anita

Ja estàvem una mica cansats de tant voltar amunt i avall... necessitàvem    estar de relax. Amb tots els dies només vam estar una vegada a la platja, voliem estar uns dies al costat del mar i vam anar a un poblet anomenat Rancho Luna, un lloc tranquil, on només hi ha quatre cases i una caravana-botiga, és l'únic establiment del poble on pots comprar. Finalment vam aconseguir una caseta, "la Casa de Anita", on teniem un menjador amb televisió, on els vespres ens asseiem tots al sofà per poder veure els discursos d'en Fidel Castro, tot fumant puros. 

Cada dia al matí, després d'un bon esmorzar anàvem a la platja del poble, ja que la teniem a 2 minuts caminant.  

La roba de la Bruna

La Jadira és la noia que s'encarregava de cuidar la casa, era amb ella amb qui passàvem tot el dia. 

Des de Vic la Dolors portava roba de la Bruna i li vam donar a ella.

S'acabaven els dies a aquesta encantadora illa, vam tornar cap a l'Habana i el dia següent vam anar cap a l'aeroport, però ens vam emportar un gran record de Cuba.

deixeu-me enviar un missatge...

Jordi què hi fas a Cuba...

Per l'Habana amb bici taxi

viva la vida Cubana!!

Intentant obrir un coco