dimarts, 23 d’agost del 2011

Perú

... a veure si aquesta vegada és veritat i actualitzem una mica aquest blog!!!! Que tant parlar del blog i el tenim una mica abandonat i ningú ens pot seguir en “directe”, esperem que algun dia poguem aconseguir posar fotos del dia a dia. Així que farem memòria.

Varem arribar a Lima des de L’Havana, després de tres dies per situar-nos i plantejar una mica el que faríem i per veure com funciona el país, ja que cadascun és diferent i a més venint de Cuba.

Es pot dir que de la capital no vam veure massa res, teníem ganes de poblets i tranquil·litat, així que de seguida vam anar cap a les muntanyes ja que teníem moltes ganes de veure els Andes.
Anem cap a Tarma, un poblet a la regió de Junin. Aquí comencem a veure la vida rural, i sobretot el que ens fa més gràcia les dones amb les dues trenes i les “polleras”, que son les faldilles típiques de les “cholitas”.  El fred aquí ja comença a notar-se, i què millor que un bon caldo de gallina o pollastre, al principi fa gràcia però quan tens caldo per esmorzar, dinar i sopar ja trobes a faltar el “churrasco”.
El dia següent vam anar a fer una caminada de unes quatre hores, varem trobar dues pastores amb el ramat d’ovelles i altra gent que deambulava per les muntanyes.
 Al final de la caminada vam anar a parar en un poblet que celebraven una festa, la qual consisteix en fer catifes de flors. Vam ser rebuts amb molta il.lusió per part de tothom, ja que érem els primers turistes que veien en les seves festes, fins i tot ens van fer passar, junt amb l’alcalde, per sobre les catifes i ens van dedicar unes paraules.


Al cap d’uns dies vam aconseguir arribar a Huaraz un punt de partida per fer moltes activitats de muntanya als Andes, hi ha moltes agències que et poden organitzar diferents activitats: escalada en gel, rutes amb BTT, caminades de dos dies fins a travesses de 15 dies etc.
Nosaltres vam optar per fer una caminada de quatre dies, però vam cometre l’error de fer-la sense burros de càrrega, per tant havíem de  portar tot l’equip ( tenda, sac, fogonet, olles, menjar, etc. ) això suposava uns tretze quilos per persona.

La primera etapa ( i la última ), vam caminar unes set hores, era l’etapa menys dura ja que el desnivell era poc, les últimes tres hores van ser sota la pluja i el fred, a les sis de la tarde ja teníem la tenda muntada i el caldo a punt, però llavors va començar a nevar!!! El més important era mantenir els ànims de la Laura ja que sinó estàvem perduts...
El dia següent estàvem envoltats de neu, i la pròxima etapa era passar un coll de muntanya d’uns 3800 metres, i al final indecisos de si continuar o no, ho vam deixar córrer i aquí es va acabar la gran excursió.

Les típiques barques de totora
Després d’uns dies de fred anem cap a la Costa Peruana, a Huanchaco, que justament el dia d’arribar trobem un hostal molt acollidor amb jardí, hamaques, zona de càmping etc. però el cap de 15 minuts ens avisen des de Catalunya que hi ha risc de tsunami provinent de Japó. I agafem les maletes direcció cap a l’interior del país, a Trujillo.




Cusco


En Jordi reflexionant
Després d’unes vint-i-quatre hores de bus, però còmodes, arribem a Cusco per tal de poder visitar el famós Machu Pichu i sobretot esperar els reforços de Catalunya... en Jordi, la Marina i l’embotit. És una alegria quan vé la teva gent a visitar-te!!!
Amb ells anem cap a Aguas Calintes, que és el poble on fas nit pel dia següent pujar al Machu Pichu. De bon matí ja podem contemplar les famoses i espectaculars vistes de les restes Incas del s.XV. Estan situades a 2438 m per sobre el nivell del mar. És increïble pensar que en aquella època es construïts tot aquest poblat en el lloc on es troba.

Llac Titicaca
Des d’aquí anem en direcció al llac Titicaca, és el llac navegable més alt del món, passant per Puno, que és un dels punts de partida per visitar les diferents illes que té el llac.
Illa dels Urus

Primerament visitem les illes flotants dels urus, que literalment són unes illes artificials construïdes de totora ( una espècia de jonc ), que creix en el llac, tot estar construït amb aquest vegetal, la pròpia base de la illa, les cases i les barques, realment és molt curiós.

Seguim amb barca fins arribar a la illa Amantaní, on allà ens espera una família per passar la nit a casa seva.



La casa on ens van acollir


La vida d’aquesta gent gira al voltant del que poden produir en la petita illa, no tenen llum i cuinen amb llenya d’eucaliptus ja que n’hi ha molt, la cases estan fetes de fang i palla. A la nit les temperatures baixen sota zero, però no vam passar massa fred.
El que més ens va agradar van ser les sopes que feien. Eh!! Jordi que eren bones?


Les Vicunyes

Marxem cap a Arequipa, una ciutat colonial. Una vegada a aquí decidim visitar el “Cañon del Colca” un dels més profunds del món. Durant el camí ens parem per veure les llames i alpaques pasturant i un altre animal que no havíem vist mai, la “vicuña”, en vam veure moltes de salvatges al llarg del camí.

El vol del condor
Abans d’arribar al poble del Colca ens parem en un mirador de Condors, on vam tenir la sort de veure’ls de molt aprop. És molt impressionant com es deixen portar per les corrents d’aire, pugen i baixen sense gairebé    moure les ales.

Tornem a Arequipa on ja ens despedim d’en Jordi i la Marina, ells fan un gran trajecte cap a Cusco per tornar a la Plana.


I aquí varies fotos de la ruta per terres peruanes:





Les dues cholitas
Una esllevissada a la carretera de Cusco
         





dilluns, 2 de maig del 2011

Cuba

Aquesta gran illa de 1.300 km de llargada se'ns va fer massa gran, ja que només teníem uns 20 dies i la veritat és que ens la imaginàvem molt més petita.
Des de Guatemala vam aterrar a l'Habana, per arribar al centre amb taxi era bastant car i vam intentar una opció diferent, la qüestió és que vam pujar amb un bicitaxi molt animat, que anava cantant cançons d'en Nino Bravo, Joaquin Sabina.... realment va ser arribar a un altre món molt diferent, aquí vam començar a veure el caràcter alegre dels cubans.
Vista de l'Habana des de " el morro "
Fins ara només havíem estat en països capitalistes i al arribar en aquest país se'ns obrien les portes a un sistema totalment diferent. La gent en general és molt simpàtica i oberta, en qualsevol cantonada en qualsevol bar et pots trobar una persona que et comença a explicar no només la seva vida sinó tot el funcionament del país, amb un nivell cultural molt alt, realment pots aprendre moltes coses.

" El reencuentro "





Un altre aspecte diferent en el país és que pots allotjar-te en cases particulars de cubans, cosa que fa que estiguis molt més en contacte amb ells i visquis més el seu dia a dia.
Després d'estar tres dies sols van arribar reforços des de Vic, en Josep i la Dolors. Ells també van poder experimentar això de viure en cases de gent del país, ja que tots els dies ens vam allotjar a cases particulars "casas arrendatarias".
Els dos primers dies vam estar a l'Habana, envoltats de cotxes del anys cinquanta, passejant tranquil.lament pel malecon, l'Habana vieja i altres racons. 



Passejant per l'Habana
Acostumats a buscar i rebuscar la millor oferta del mercat (almenys a Catalunya) ens vam adonar que aquí no hi ha competència entre empreses, ja que tot és de l'estat, o gairebé tot. Ho vam poder comprovar quan buscàvem un cotxe de lloguer. Els preus eren els mateixos en tota la ciutat, per nosaltres és sorprenent venint d'un país capitalista on la competència la tenim  en tots els àmbits.  
 


El següent pas va ser sortir de la ciutat i anar cap a Sta. Clara, lloc on hi ha enterrat el Che Guevara. Des de lluny ja es pot veure un monument dedicat a ell, per la lluita que va portar a terme en alguns països llatino-americans a favor de la seva alliberació.


Quan el perdiem estava a la plaça...
Remedios, és un altre poblet, més al sud de Santa Clara, té l'encant d'un poble colonial, els carrers empedrats, les cases de diferents colors, etc. Per altra banda aquí és un punt de partida per anar cap al Cayo Santa Maria. Quan vam arribar només ens hi voliem quedar a dinar, però llavors vam demanar algun lloc per dormir, i amb la panxa ben plena vam recorre unes quantes " casas arrendatarias" i la veritat és que si no els hi pares els peus amb els cubans i cubanes encara ara estariem prenent un cafè i xerrant de la vida, a la Dolors aquesta vegada la van superar, ja que parlaven més que ella... tot i semblar impossible.                                                                                               

viendo la vida passar...

Estàvem assentats en un cafè d'un poble anomenat Trinidad, semblava ser un dia molt especial per ells, ja que era el dia de Sant Valentí, tothom comprava roses de caramel per regalar-les. Observant el carrer veies un home recollint ampolles de vidre per poder guanyar algun peso, gent fumant uns puros eterns i els cubans i cubanes de la taula del costat amb les seves converses de fons.



Fent amigues...
Vam parlar amb la senyora, que portava la cartilla de racionament a les mans, ens explicava que aquesta cartilla els hi dóna el Govern, per poder anar a buscar uns aliments gratuïts  cada mes, arròs, pollastre, sucre...










Casa de Anita
Ja estàvem una mica cansats de tant voltar amunt i avall... necessitàvem    estar de relax. Amb tots els dies només vam estar una vegada a la platja, voliem estar uns dies al costat del mar i vam anar a un poblet anomenat Rancho Luna, un lloc tranquil, on només hi ha quatre cases i una caravana-botiga, és l'únic establiment del poble on pots comprar. Finalment vam aconseguir una caseta, "la Casa de Anita", on teniem un menjador amb televisió, on els vespres ens asseiem tots al sofà per poder veure els discursos d'en Fidel Castro, tot fumant puros. 
Cada dia al matí, després d'un bon esmorzar anàvem a la platja del poble, ja que la teniem a 2 minuts caminant.  


La roba de la Bruna
La Jadira és la noia que s'encarregava de cuidar la casa, era amb ella amb qui passàvem tot el dia. 
Des de Vic la Dolors portava roba de la Bruna i li vam donar a ella.






S'acabaven els dies a aquesta encantadora illa, vam tornar cap a l'Habana i el dia següent vam anar cap a l'aeroport, però ens vam emportar un gran record de Cuba.


deixeu-me enviar un missatge...


















Jordi què hi fas a Cuba...

Per l'Habana amb bici taxi

viva la vida Cubana!!


Intentant obrir un coco