dimarts, 23 d’agost del 2011

Perú

... a veure si aquesta vegada és veritat i actualitzem una mica aquest blog!!!! Que tant parlar del blog i el tenim una mica abandonat i ningú ens pot seguir en “directe”, esperem que algun dia poguem aconseguir posar fotos del dia a dia. Així que farem memòria.

Varem arribar a Lima des de L’Havana, després de tres dies per situar-nos i plantejar una mica el que faríem i per veure com funciona el país, ja que cadascun és diferent i a més venint de Cuba.

Es pot dir que de la capital no vam veure massa res, teníem ganes de poblets i tranquil·litat, així que de seguida vam anar cap a les muntanyes ja que teníem moltes ganes de veure els Andes.
Anem cap a Tarma, un poblet a la regió de Junin. Aquí comencem a veure la vida rural, i sobretot el que ens fa més gràcia les dones amb les dues trenes i les “polleras”, que son les faldilles típiques de les “cholitas”.  El fred aquí ja comença a notar-se, i què millor que un bon caldo de gallina o pollastre, al principi fa gràcia però quan tens caldo per esmorzar, dinar i sopar ja trobes a faltar el “churrasco”.
El dia següent vam anar a fer una caminada de unes quatre hores, varem trobar dues pastores amb el ramat d’ovelles i altra gent que deambulava per les muntanyes.
 Al final de la caminada vam anar a parar en un poblet que celebraven una festa, la qual consisteix en fer catifes de flors. Vam ser rebuts amb molta il.lusió per part de tothom, ja que érem els primers turistes que veien en les seves festes, fins i tot ens van fer passar, junt amb l’alcalde, per sobre les catifes i ens van dedicar unes paraules.


Al cap d’uns dies vam aconseguir arribar a Huaraz un punt de partida per fer moltes activitats de muntanya als Andes, hi ha moltes agències que et poden organitzar diferents activitats: escalada en gel, rutes amb BTT, caminades de dos dies fins a travesses de 15 dies etc.
Nosaltres vam optar per fer una caminada de quatre dies, però vam cometre l’error de fer-la sense burros de càrrega, per tant havíem de  portar tot l’equip ( tenda, sac, fogonet, olles, menjar, etc. ) això suposava uns tretze quilos per persona.

La primera etapa ( i la última ), vam caminar unes set hores, era l’etapa menys dura ja que el desnivell era poc, les últimes tres hores van ser sota la pluja i el fred, a les sis de la tarde ja teníem la tenda muntada i el caldo a punt, però llavors va començar a nevar!!! El més important era mantenir els ànims de la Laura ja que sinó estàvem perduts...
El dia següent estàvem envoltats de neu, i la pròxima etapa era passar un coll de muntanya d’uns 3800 metres, i al final indecisos de si continuar o no, ho vam deixar córrer i aquí es va acabar la gran excursió.

Les típiques barques de totora
Després d’uns dies de fred anem cap a la Costa Peruana, a Huanchaco, que justament el dia d’arribar trobem un hostal molt acollidor amb jardí, hamaques, zona de càmping etc. però el cap de 15 minuts ens avisen des de Catalunya que hi ha risc de tsunami provinent de Japó. I agafem les maletes direcció cap a l’interior del país, a Trujillo.




Cusco


En Jordi reflexionant
Després d’unes vint-i-quatre hores de bus, però còmodes, arribem a Cusco per tal de poder visitar el famós Machu Pichu i sobretot esperar els reforços de Catalunya... en Jordi, la Marina i l’embotit. És una alegria quan vé la teva gent a visitar-te!!!
Amb ells anem cap a Aguas Calintes, que és el poble on fas nit pel dia següent pujar al Machu Pichu. De bon matí ja podem contemplar les famoses i espectaculars vistes de les restes Incas del s.XV. Estan situades a 2438 m per sobre el nivell del mar. És increïble pensar que en aquella època es construïts tot aquest poblat en el lloc on es troba.

Llac Titicaca
Des d’aquí anem en direcció al llac Titicaca, és el llac navegable més alt del món, passant per Puno, que és un dels punts de partida per visitar les diferents illes que té el llac.
Illa dels Urus

Primerament visitem les illes flotants dels urus, que literalment són unes illes artificials construïdes de totora ( una espècia de jonc ), que creix en el llac, tot estar construït amb aquest vegetal, la pròpia base de la illa, les cases i les barques, realment és molt curiós.

Seguim amb barca fins arribar a la illa Amantaní, on allà ens espera una família per passar la nit a casa seva.



La casa on ens van acollir


La vida d’aquesta gent gira al voltant del que poden produir en la petita illa, no tenen llum i cuinen amb llenya d’eucaliptus ja que n’hi ha molt, la cases estan fetes de fang i palla. A la nit les temperatures baixen sota zero, però no vam passar massa fred.
El que més ens va agradar van ser les sopes que feien. Eh!! Jordi que eren bones?


Les Vicunyes

Marxem cap a Arequipa, una ciutat colonial. Una vegada a aquí decidim visitar el “Cañon del Colca” un dels més profunds del món. Durant el camí ens parem per veure les llames i alpaques pasturant i un altre animal que no havíem vist mai, la “vicuña”, en vam veure moltes de salvatges al llarg del camí.

El vol del condor
Abans d’arribar al poble del Colca ens parem en un mirador de Condors, on vam tenir la sort de veure’ls de molt aprop. És molt impressionant com es deixen portar per les corrents d’aire, pugen i baixen sense gairebé    moure les ales.

Tornem a Arequipa on ja ens despedim d’en Jordi i la Marina, ells fan un gran trajecte cap a Cusco per tornar a la Plana.


I aquí varies fotos de la ruta per terres peruanes:





Les dues cholitas
Una esllevissada a la carretera de Cusco
         





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada